A part els seus estudis de teologia i els seus extensos comentaris a l'Apocalipsi de sant Joan, dedicà una bona part del seu temps d’aristòcrata rendista a les investigacions matemàtiques, en les quals excel·lí pel descobriment de la teoria dels logaritmes i per la confecció de taules que, perfeccionades tot seguit per Briggs amb la introducció de la base 10, facilitaren en gran manera la tasca dels astrònoms coetanis. Fou l’autor de Mirifici logarithmorum canonis descriptio, publicada a Edimburg (1614).