Diputat whig de la Cambra dels Comuns des del 1813 i defensor de la reforma parlamentària, fou secretari de l’interior (1835-39) i de colònies (1838-41) en el govern de Melbourne. Com a cap de govern (1846-52) portà a terme una política lliurecanvista i s’enfrontà amb greus problemes (fams a Irlanda, revolució del 1848). Ministre d’afers estrangers (1860-65), succeí com a primer ministre Palmerston (1865-66).