Molt vinculat als corrents iconològics i d’història de la cultura del Warburg Institute i del Courtauld Institute of Art, de Londres, ensenyà a diverses universitats angleses i nord-americanes abans de ser nomenat professor del Departament d’Art de la Universitat de Londres (1965-90). Investigà especialment entorn dels grans problemes formals i històrics del gòtic i del Renaixement italià (Art and Architecture in Italy, 1250-1400, 1966; Duccio, 1977). La seva aportació fonamental és The Birth and Rebirth of Pictorical Space (1957), obra en què, arran de les investigacions d’Erwin Panofsky, addueix noves anàlisis a favor de la relativitat dels sistemes perspectius en els cicles plàstics occidentals.