Col·laborà amb l’orquestra de Dizzy Gillespie, amb Miles Davis i amb Thelonius Monk. Una de les característiques del seu joc era l’oposició entre passatges ràpids i els sons individualitzats llargs que alternaven amb silencis, amb la qual cosa obtenia un clima d’exaltació. Les seves interpretacions marquen una etapa cap al free-jazz. Creador d’una escola pròpia, ha influït sobre nombrosos músics, entre els quals Archie Shepp. D’entre la seva discografia cal esmentar Blue Train (1957), A Love Supreme (1964) i Ascension (1965).