John Williams

(Long Island, Nova York, 8 de febrer de 1932)

Compositor cinematogràfic nord-americà.

Vida

Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores.

Guanyà el primer Òscar amb l'adaptació del musical Fiddler on the Roof ('El violinista a la teulada') (1971), de N.Jewisson. És autor de la banda sonora de la majoria de les pel·lícules de S. Spielberg. La primera fou The Sugarland Express (1974); amb la segona, Jaws (1975), aconseguí el seu segon Òscar; i seguiren Close Encounters of the Third Kind (1977), E.T. The Extra-Terrestrial (1982) i Schindler's List (1993)  guardonades cadascuna amb un Òscar; Jurassic Park (1993), The Lost World: Jurassic Park (1997), Amistad (1997), les cinc pel·lícules de la saga d’Indiana Jones (1981, 1984, 1989, 2008 i 2023), Saving Private Ryan (1998), les tres primeres pel·lícules de la saga Harry Potter i la pedra filosofal (2001, 2002 i 2004), A.I. (2001), Catch Me If You Can (2002), Munich (2005), Lincoln (2012) i The Fabelmans (2022).

Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars, les dues primeres guardonades amb l’Oscar —Star Wars (1977) i Star Wars: Episode I-The Phantom Menace (1999)—. Aquestes pel·lícules marcaren el principi d’una carrera estel·lar a Hollywood. També col·laborà amb altres directors com N. Jewison (Fiddler on the Roof , 1969), R. Neame (The Poseidon Adventure, 1972), R. Donner (Superman , 1978), O. Stone (JFK, 1991 i Nixon, 1995), B.Levinson (Sleepers, 1996), J. Singleton (Rosewood, 1997), J.-J.Annaud (Seven Years in Tibet, 1997), Ch. Columbus (Stepmom, 1998), A. Parker (Angela's Ashes, 1999), R. Emmerich (The Patriot, 2000), R. Marshall (Memoirs of a Geisha (2005), entre d’altres.

Williams continua la tradició d’altres compositors, com ara E.W. Korngold i A. Newman, barrejant el llenguatge romàntic amb tècniques més avantguardistes i amb elements de música popular. A més de la música per al cinema, és autor  d'una cinquantena d'obres, com Essay, per a cordes (1966), un concert per a flauta (1969), un per a violí (1976) i un per a fagot, titulat The Five Sacred Trees (1995). Del 1980 al 1993 fou director de l’Orquestra Boston Pops.

Amb cinc Òscars, quatre Globus d'Or i vint-i-sis premis Grammy, és un dels compositors més guardonats de la història de la música cinematogràfica. El 2005, la banda sonora de La Guerra de les Galàxies va ser elegida per l'American Film Institute el 2005 com a millor banda sonora de pel·lícula nord-americana de tots els temps.

Bibliografia

  • Viciana, Paco; Salvador, Àngel: Drácula: un mito en el cine. Música para un vampiro: triángulo analítico formado por la música de James Bernard, John Williams y Wojciech Kilar..., Staccatto, Associació Musical Cinematogràfica, Figueres 1996