A partir d’un incipient rock-and-roll i de la tradició country, aconseguí de revolucionar aquest gènere tradicional amb la seva veu greu i nasal i la interpretació de les seves lletres pessimistes acompanyat de la guitarra acústica. Difongué aquest gènere als anys seixanta i setanta, i assolí una gran popularitat. Amb un estil proper a Bob Dylan, les seves lletres eren de contingut més directe.
Aprengué a tocar la guitarra mentre feia de soldat a Alemanya, i entrà al món discogràfic l’any 1955. Des de llavors publicà més de 155 discos, amb èxits com I Walk the Line (1956) o Ballad of a Teenage Queen (1958). L’abús de drogues afectà la seva carrera durant els anys seixanta, però el 1968 recuperà la popularitat amb el disc Johnny Cash at Folsom Prison. Els anys setanta col·laborà, entre d’altres, amb Willie Nelson, Kris Kristofferson, Bob Dylan i Jerry Lee Lewis.
Guardonat amb 11 premis Grammy, se’l considera un dels responsables de l’actualització i revaloració de la música country als anys noranta. L’any 1993 el grup U2 recuperà les seves cançons per a l’audiència jove de música rock.
Morí amb un llegat de més de 1.500 cançons, entre les quals hi ha, a més de les mencionades, A Boy Named Sue, Ring of Fire, i Man in Black, que donà títol a un celebrat àlbum publicat el 1971 i a una primera autobiografia (1975), a la qual seguí, el 1997 Cash. Actuà en diversos films i presentà un programa de televisió.