Nascut en una família pobra, es graduà en silvicultura (1985) i, després de treballar en l’explotació forestal, creà una empresa de mobles amb la qual prosperà. S’inicià en la vida política l’any 2005 quan, amb el suport del Partit Democràtic, fou elegit alcalde de la seva ciutat.
El 2012 guanyà les eleccions a governador de Jakarta, i en aquest càrrec, es guanyà una reputació d’honradesa. Prestà suport als petits empresaris i dugué a terme una campanya d’erradicació del barraquisme i de construcció d’habitatges. L’any 2014 es presentà com a independent a les eleccions presidencials per a succeir Susilo Bambang Yudhoyono, les quals guanyà, malgrat no formar part de l’elit dirigent funcionarial i militar. Centrat en un programa amb el creixement econòmic, la construcció d’infraestructures i la lluita contra la corrupció com a prioritats, aconseguí en part l’objectiu de creixement, però l’afluència d’inversions i treballadors xinesos que afavorí amb aquest propòsit foren motiu de polèmica.
Considerat un capdavanter de la democratització i dels drets humans, l’any 2017, la pressió de l’islamisme conservador aconseguí que els tribunals condemnessin a presó per uns comentaris considerats blasfems un dels seus més estrets aliats, el governador de Jakarta Ahok (de confessió cristiana). Widodo respongué a la pressió d’aquests grups incorporant a la seva candidatura el clergue islàmic Ma’ruf Amin per a la vicepresidència en les eleccions presidencials i legislatives del 17 d’abril de 2019. El resultat, anunciat per la comissió electoral el 21 de maig, donava un 55,5% dels vots a la seva candidatura. Com passà ja el 2014, el seu rival, l’exgeneral Prabowo Subianto, no reconegué la derrota, i el mes següent tingueren lloc disturbis als carrers protagonitzats pels seus partidaris.