joni
| jònia

f
m
Història

Individu d’una de les estirps gregues tradicionals en la qual estigueren compresos els grecs de l’Àtica, els d’Eubea i els colons que, en el decurs del segon mil·lenni aC, s’establiren a les costes de l’Àsia Menor i en algunes de les illes de la mar Egea (Quios i Samos).

Malgrat la unió que suposava el fet de parlar una mateixa llengua, els jonis de l’Àsia es mantingueren sempre més vinculats que no pas els altres. Participaren en la comunitat religiosa de Delos i també en la panhel·lènica de Delfos, però tingueren un centre religiós particular en el santuari de Posidó, prop de Mícale. Estigueren sempre a l’avantguarda de tots els moviments culturals grecs i atenyeren una posició de privilegi i de preeminència en la literatura, en les arts, en el comerç i en les institucions cíviques. Políticament estigueren mancats d’unitat: subjugats pels lidis i pels perses (499 aC i 494 aC), només pogueren alliberar-se amb l’ajut d’Atenes. El 478 aC, després d’haver format part de la lliga de Delos, caigueren novament en poder dels perses, i hi restaren fins al moment de l’arribada d’Alexandre el Gran (334 aC). Més tard foren incorporats dins la província romana d’Àsia.