Presenta diverses variants: l’oriental (Àsia Menor), el central (Cíclades) i l’occiental (Eubea), que té algunes afininitats amb l'àtic. Homer i Hesíode, els poetes elegíacs i els iambògrafs, i també la prosa (a l’inici), feren ús d’aquest dialecte, que, en el conjunt de parles de Grècia, era la que oferia una afinitat més gran amb l’àtic. Per això hom parla de grup jonicoàtic, per les característiques comunes d’ambdós dialectes: η en lloc de ā, metàtesi quantitativa (νέϖέ per ναόέ), ν efelcística, desinència secundària -σαν de la tercera persona del plural, pèrdua de la digamma, ús de la partícula condicional άν, etc.
m
Lingüística i sociolingüística