Nascut al barri del Raval, freqüentà els cercles contraculturals de Barcelona els anys setanta i vuitanta, durant els quals fou un dels principals exponents de la recuperació de la poesia oral amb la recitació en espais públics. A l'entorn de l'any 1982 féu autoedicions dels seus poemes que tingueren una difusió molt reduïda fins el 1999, en què li fou publicat un primer recull (Escrits), al qual seguí Llibrot (2001), que agrupava els anteriors Llibre del fred (1987), Abriga't que estic sol (1996) i Atxuuús! Amén’ (1997).
La poesia de Pope, de gran varietat de registres formals i expressius, és radical i experimental, i té com a objectiu principal sotraguejar la consciència del lector.