Jordi Comas i Matamala

(Juià, Gironès, 1945 — Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà, 19 de novembre de 2012)

Empresari.

Graduat a l'Escola Superior d'Hostaleria de Madrid. El 1963 fundà el restaurant Aradi a Platja d'Aro, el primer dels establiments que en anys successius obrí en diversos punts de la Costa Brava (La Riera, els hotels Aromar i Costa Brava, a Platja d'Aro, i S'Agaró Hotel, entre d'altres).

Des del càrrec de regidor a l'Ajuntament de Platja d'Aro (1970-79), impulsà diverses iniciatives turístiques i tingué un paper important en la consolidació de la Costa Brava com a destí turístic de l'Europa central i del nord, i l'any 1976 fou soci fundador, accionista i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Després del franquisme milità a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Fou també vicepresident de la Unió d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, vicepresident de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i membre del Consell Superior de Turisme de les Cambres de Catalunya. L'any 2009 fou elegit president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), cosa que el va convertir en vicepresident de Foment del Treball i membre de la junta directiva de la CEOE.

President de l'Skäl Girona i vicepresident internacional d'aquesta organització que promou el diàleg entre dirigents del sector turístic, fou també president del Rotary Costa Brava. La seva afecció pel ciclisme el va portar a ser soci fundador del Club Ciclista Platja d'Aro el 1987, i a aconseguir que la Volta Ciclista a Catalunya passés per la població.

Fou accionista del FC Girona. Tingué també una presència activa en els mitjans de comunicació, sobretot gironins: cooperativista i membre del consell d'administració de Punt Diari, col·laborà amb Presència, fou accionista d'Hermes Comunicacions, editor del El Punt Avui i fundador de Ràdio Costa Brava i Ona Catalana.

Fou mort en l'assalt d'uns lladres al seu domicili de Platja d'Aro. Poc després de la seva mort, el Govern li atorgà la Medalla Francesc Macià al Treball a títol pòstum.