Fill del sindicalista Joan Vives i Remolins. Encara infant, a set anys, emigrà amb tota la família a l’Argentina per retrobar-hi el seu pare. Hi féu estudis de tècnic tèxtil i posteriorrment muntà una indústria en aquesta branca. Dedicat també a l’ensenyament, exercí com a professor de tecnologia tèxtil a I'Instituto Textil Argentino i, arran de la seva remarcable activitat empresarial, fou un dels representants de la Unión Industrial Argentina. Des d’infant fou introduït en el medi dels catalans residents en aquest país; als deu anys ja freqüentava el Casal Català de Buenos Aires i s’hi integrà a l’esbart infantil i a l’Agrupació Ignasi Iglésias. La seva formació cultural i catalana es va fer en gran part dintre el casal. El 1954 es casà amb Maria Júlia Bloise, actriu i professora d’art escènic, que la féu incorporar a les activitats de l’esmentada entitat. Consagrat a la vida catalana, ha estat president del Casal de Catalunya en el període 1984-1987 i continuava essent-ho des de 1990. La seva tasca per dinamitzar l’entitat ha estat molt remarcable.