Jordi I d’Anglaterra

(Hannover, 28 de maig de 1660 — Osnabrück, 11 de juny de 1727)

Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1714-27), elector de Hannover (Jordi I: 1628-1727) i duc de Lüneburg, fill de l’elector Ernest AugustI de Hannover i de Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra.

Accedí al tron anglès en morir la reina Anna (1714), gràcies a les manipulacions dels whigs, dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites (1715, 1719, 1723). Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu.