Fill del príncep de Gal·les, Frederic Lluís (mort el 1751), succeí el seu avi, Jordi II. Bandejà el grup whig, que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory, fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre. Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes (1783), arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics (1803). Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental (1788), el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV.