Conegut amb el nom de Jordi de Déu, era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet. Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès.
En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria—; allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs. Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries. El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt, el 1390 els capitells d’una ala del claustre de Ripoll, i el 1393 i el 1402 les creus de Montblanc i Santa Coloma de Queralt. El 1400 decorà la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona; se li atribueix la decoració del mur de tancament del cor (1390) i el grup de l’Anunciació del púlpit, a la catedral de Barcelona.
El seu estil deriva de Cascalls, però és més estilitzat, bé que a la seva darrera etapa sorprèn per una aproximació realista d’influència borgonyona. Era pare de l’escultor Pere Joan i l’imaginaire Anton Joan.