Jordi Llavina i Murgadas

(Gelida, Alt Penedès, 19 de març de 1968)

Jordi Llavina i Murgadas

© Departament de Filologia Catalana - Universitat de Barcelona

Escriptor, poeta i crític literari.

Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial. S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals (Avui, El TempsLa Vanguardia, Catalunya Cultura i televisió). Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novel·la La matèria del temps (1994), a la qual han seguit La mà tallada (1999), Nitrato de Chile (2001, premi Josep Pla) i El llaütista i la captaire (2013).

Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia (2001), Ningú ha escombrat les fulles (2008) i Londres nevat (2009). Per als infants, és autor dels contes de La capa d’ozó (1999) i L’arqueta dels rellotges (2012). Fou creador del programa Fum d’estampa, de Catalunya Cultura, guardonat amb el premi Atlàntida, dins la Nit de l’Edició de l’any 2001. L'any 2023 publicà Proses de l’entreclaror.

Com a crític literari és autor de l’estudi i l’antologia Les veus de l’experiència. Antologia de la poesia catalana actual (1992). Ha col·laborat en l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra dirigida per Narcís Garolera, iniciada el 1994. El 2012 guanyà el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb L’home que encara fa servir barret, sobre l’escriptor Joan Rendé i Masdéu. Fou també comissari de l’Any Vinyoli (2014), autor sobre el qual aquest any publicà Neu, fang, rosada, constel·lació. El 2015 adaptà la Crònica de Ramon Muntaner en una versió per als lectors contemporanis.

El 2006 publicà el primer recull de poemes, La corda del gronxador (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia), al qual seguiren Diari d’un setembrista (2007, premis Alfons el Magnànim i Crítica Serra d’Or 2008) i País de vent (2011, premi Vila de Martorell). L’any 2011 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés amb el recull Entrada de fosc (publicat l’any següent amb el títol Vetlla), que el 2013 fou guardonat amb el premi de la Crítica de poesia catalana. Aquest any publicà Contrada, al qual seguiren els poemaris Matí de la mort (2015) i Ermita (2017), guardonat el 2018 amb el premi Lletra d’Or. El 2019 guanyà el premi Marià Manent amb el poemari El magraner, i el 2022 el premi Carles Riba per Un llum que crema.