S'especialitzà en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 hi fou professor de tallers d’interpretació. Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista El viejo Topo. Entre altres obres, dirigí El despertar de la primavera (1978) de F. Wedekind —premi de Crítica Serra d’Or al millor muntatge teatral (1979)—, Antoni i Cleopatra (1980) de W. Shakespeare, Els Beatles contra els Rolling Stones (1981) de J. Mesalles i M. Casamayor —premi de text teatral Josep Maria Arnau (1980)—, Brossàrium-1 (1982), sobre les peces Cavall al fons i El Sabater de J. Brossa, La filla del Carmesí (1987) de J.M. de Sagarra, Això és autèntic (1988) de T. Stoppard, American Buffalo (1993) de D.Mamet, En la solitud dels camps de cotó (1994) de B.M.Koltés, Anatol (1996) d’A.Schnitzler, Després de l’assaig (2002) d’I.Bergman, La ley de la selva (2001) d’E.Lindo, Sik-Sik i El barret de copa (2003) d’E.de Filippo, i Mathilde (2004), de V.Olmi.