Jordi Pàmias i Grau

(Guissona, Segarra, 12 de febrer de 1938)

Jordi Pàmias i Grau

© Fototeca.cat

Poeta.

Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida. Ha col·laborat  en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent.

El 1972 s’estrenà com a poeta amb La meva casa, recull amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors. Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any. En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a Cansada veu (1974), a Memòria d’un temps empresonat (1973 i incorporat a El foc a la teulada. Obra poètica I, 1982) i a Ofrena de l’hora grisa (1992), ambdós darrers llibres escrits el 1963.

A partir del 1980 la seva poesia pot definir-se en una cruïlla de tres camins i en la construcció d’una geometria existencial, amorosa i mítica. El punt de partida són el neguit i l’angoixa existencial de l’home entestat a buscar respostes a la derrota del viure i als interrogants més obscurs de l’existència. Per defensar-se’n, el poeta s’arrecera en el suport de dos caminadors d’enorme eficàcia: canta, d’una banda, la joia d’una intensa experiència amorosa, i cerca, de l’altra, l’aixopluc del mite de la infantesa, concretat en la seguretat i la solidesa de la pròpia casa pairal. Així, la seva poesia es consolidà a Cançons de la nit benigna (1975 i incorporat a La nit en el record. Obra poètica II, 1986) i en el formalisme de Clam de la neu (1977), Flauta del sol (1979, premi Carles Riba 1978), Lluna d’estiu (1985) i Àmfora grega (1985, premi Vicent Andrés Estellés).

La seva trajectòria poètica ha continuat a El camí de ponent (1990), L’alegria velada (1992), Entre el record i el somni (premi Ciutat de Palma 1991), La plana verda (1994), La fuga del mil·lenni (2000), Narcís i altre (2002, premis Miquel de Palol 2001 i Josep M. Llompart 2002), Terra cansada (2004, premis de la Crítica 2005 i Crítica Serra d’Or), La veu de l’Àngel (2009), Incerta vida (2011) i Al cor del món  (2013). Ha publicat els volums de la seva obra completa, Lluna d’estiu (Obra poètica III) (2004), La nit en el record (Obra poètica II) (2006), El do de la paraula (Obra poètica IV) (2010), La casa dels avis (Obra poètica I) (2011), Terra, mite, àngel (Obra poètica V) (2014) i Ronda dels dies. Cent vint poemes esparsos (Obra poètica VI) (2016).

També ha publicat l’obra de teatre Camí de mort (1979), els dietaris Quadern de tres estius (1986), Des de la foscor. Un dietari dels anys 60 (2007) i Déu no té pressa (2018), i l’estudi literari Joaquim Ruyra i els caputxins (2015). L’any 2017 rebé el premi Memorial Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el 2018 el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.