Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Col·legi d’Advocats de Barcelona. El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya (PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE) en el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional (1978-80), i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona (1980-84), on inicià una estreta col·laboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona (1984-89).
Fou especialment destacat el seu paper en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 i en la transformació de la ciutat. Retirat de la política el 1989, aquest any retornà a l’exercici de l’advocacia.