Jordi Pascual i Gainza

(Barcelona, 1949)

Físic.

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1972), doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1978) i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller (1979). Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005. El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa associades amb aquestes investigacions. La seva recerca se centra en l’estudi de la vibració atòmica i dels estats electrònics de materials semiconductors i aïllants mitjançant tècniques d’espectroscòpia òptica, en la propagació de la llum en estructures nanomètriques, en l’efecte túnel en punts i pous quàntics, i en el dany i reconstrucció d’estructures cristal·lines sotmeses a implantació iònica. Des del 2006 és membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, especialitzat en física d’altes energies.