Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol. Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria (assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF). El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia (AELFA). Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona. És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums (1968-87), entre els quals un sobre el cant i la dicció (amb Montserrat Caballé i Enric Guitart) i un lèxic de comunicologia amb mots del francès, l’anglès, l’alemany i el català (1977).