Jordi Porta i Ribalta

(Barcelona, 1 de juliol de 1936 — Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 14 de juny de 2023)

Jordi Porta i Ribalta

Filòsof i activista cultural.

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona. Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els fets de Maig. Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona (1970-71) i director de la Fundació Jaume Bofill (1972-2001), i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa, de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya (UNESCOCAT) i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya.

Cristià crític amb la jerarquia eclesiàstica, fou coordinador de la Plataforma Cristianisme segle XXI i membre del consell assessor de l’Associació per a les Noves Bases de Manresa. L’any 2002 fou elegit president d’Òmnium Cultural, entitat que renovà profundament i de la qual reforçà la projecció en la societat catalana. El març del 2010 fou rellevat en el càrrec per Muriel Casals.

Al juny fou elegit president d’UNESCOCAT, i el gener de l’any 2011 fou nomenat president de la Fundació Enciclopèdia Catalana en substitució d’Agustí Montal i Costa. Fou rellevat en aquest càrrec per Antoni Subirà el gener del 2016.

És autor dels llibres Anys de referència (1997), amb el qual guanyà el premi d’assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas, El català, o ara o mai (2005) i de les memòries He tingut molta sort amb la gent que he conegut (2019).