Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà (1995-98 i 2006-09) i on ha exercit una important tasca docent. El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics: Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació (1990). És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic, publicats des del 1992, i de A la flama del vi. El convit de Plató (1998). En col·laboració publicà Hermenèutica i modernitat (2010). De 1990 a 2001 fou president de la Societat Catalana de Filosofia, i n'és el director de l’anuari d'aquesta secció. Rellevant Jaume Sobrequés i Callicó, del 2009 al 2013 fou rector de la Universitat Catalana d’Estiu i, al novembre del 2013 el substituí en el càrrec per Salvador Alegret i Sanromà.