Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d'El zoo de cristal,de Tennessee Williams, i El senyor Perramon, de Josep Maria de Sagarra, entre altres. Posteriorment, interpretà Pigmalió (1970), en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú, de Frank Wedekind (2001), Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director (2002), i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn dirigida per Carlota Subirós (2003), entre moltes altres obres.
Tanmateix, fou a la televisió on centrà la seva trajectòria, tant en obres teatrals (La ferida lluminosa, 1964, dirigida per Jaume Picas; Lletres catalanes, 1977-79) com en telesèries (Hora Once, 1968-70; Estudio Uno, 1975-83; La saga de los Rius, 1976-77; Novela, 1977). La seva participació fou particularment intensa en les sèries de Televisió de Catalunya (La Granja, Estació d’enllaç, Rosa, Ventelplà, etc.).
En el cinema actuà en diverses pel·lícules com a secundari, especialment a les ordres de Josep Maria Forn (La piel quemada,1964; Companys, procés a Catalunya,1979; El coronel Macià,2006), i també a Fanny Pelopaja (1984), de Viçenç Aranda, Crónica sentimental en rojo (1986), de Francesc Rovira Beleta, i La teranyina (1990), d’Antoni Verdaguer, entre d’altres.
Fou el primer director de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (ADDPC), creada el 1981.