Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on el 1953 guanyà el premi d’honor de piano i harmonia. El 1960 es traslladà a Alemanya, on fou deixeble de Jorgen Uhde (piano) i Bernhard Rövenstrunck (composició). El 1961 ingressà com a professor de piano al Conservatori de l’Ateneu Igualadí (que també dirigí fins el 1963), mentre prosseguia la seva formació compositiva amb Cristòfor Taltabull en l’estudi de contrapunt. Establert a Alemanya el 1966, fou docent en un centre d’ensenyament superior (Gäsdonck-bei-Goch, Rin del Nord-Westfàlia).
La seva producció és de tècnica molt perfecta i d’una gran musicalitat. Es destaquen les obres Cant de l’amor, per a veu i piano; Formes, per a quartet de corda; Tres polifonies i Conductus simple, per a orgue (1967), i Clàusules, per a flauta, clarinet i fagot. Entre els seus alumnes han destacat David Padrós i Àngel Soler.