S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa. Posteriorment actuà a Marat Sade, dirigida per Adolf Marsillach (1968). La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política, Charly no te vayas a Sodoma (1974).
A Barcelona fou molt actiu al Paral·lel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb Sara Montiel, Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno —amb qui estigué casat— i altres en obres com ara Polvo de estrellas, Luz Verde, Sexomanía o Kilómetros de humor, i fou especialment celebrada la seva imitació de Lola Flores. Actuà també en obres de perfil dramàtic, entre les quals destacaren les dirigides per Manuel Dueso, com El presoner de la Segona Avinguda (2005), de Neil Simon, Les criades (2008), de Jean Genet, i Mort de dama (2009). Fou també un destacat actor de doblatge.