Jorge Luis Borges

(Buenos Aires, 24 d’agost de 1899 — Ginebra, 14 de juny de 1986)

Jorge Luis Borges

© Fototeca.cat

Poeta, narrador i assagista argentí.

Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid (1919), se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires (1921). Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa (1922), revista oberta a tota ideologia, i col·laborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa . Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón (1946), aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití. D’aquesta època són notables les antologies fetes en col·laboració amb Silvina Bullrich ( El compadrito: su destino, sus barrios, su música , 1945) i amb Delia Ingeniero ( Antiguas literaturas germánicas , 1951). A la caiguda de Perón rebé la consagració oficial: fou elegit membre de l’Academia Argentina de Letras i director de la Biblioteca Nacional i professor de literatura anglesa a la Universitat de Buenos Aires; el 1957 li fou atorgat el premi nacional per les narracions El Aleph (1949). Amb Adolfo Bioy Casares edità clàssics i novel·les policíaques. Havia començat la seva producció literària amb un cert amanerament (poemes de Fervor de Buenos Aires , 1923), però a través de l’autocrítica passà a un estil escrupolós i concís, i esdevingué mestre de la ironia i la paradoxa. El seu món personal es desenvolupa en assaigs entre erudits i imaginatius, com Inquisiciones (1925), Historia de la eternidad (1936), Otras inquisiciones (1937-52), etc, o també, especialment en narracions barroques, de joc intel·lectual a vegades gratuït, però sempre ric i elaborat: Historia universal de la infamia (1935), El jardín de los senderos que se bifurcan (1941), Ficciones (1944), Nueva refutación del tiempo (1947), La muerte y la brújula (1951), El informe Brodie (1970), El libro de arena (1975), etc. D’entre els seus llibres de poemes, cal destacar: El otro, el mismo (1964), Para las seis cuerdas (1965), Elogio de la sombra (1969), El oro de los tigres (1972), La rosa profunda (1975), La moneda de hierro (1976) i Los conjurados (1985). L’any 1980 rebé el premi Cervantes de literatura.