Fill d’un militar de l’exèrcit cubà, manifestà des de molt jove la seva oposició al dictador cubà Fulgencio Batista. A l’edat de catorze anys fou arrestat per la seva intervenció en una emissió en contra de Batista a la ràdio. Enviat pel seu pare a estudiar als EUA, tornà a Cuba el 1959, poc després que Fidel Castro accedís al poder. La seva inicial admiració per Castro es convertí en desencantament, i de seguida s’implicà en activitats antigovernamentals. L’any 1960 fugí als EUA, on passà a formar part de l’exili cubà i a liderar l’oposició al règim castrista des dels EUA. Els anys setanta fou propietari d’una empresa de telecomunicacions i es convertí en un dels empresaris hispans més rics dels EUA. Formà la Fundación Nacional Cubano-Americana, un poderós grup de pressió que articula l’oposició cubana a l’exili i que ha tingut una gran influència en líders polítics nord-americans, tant republicans com demòcrates. Participà en la fundació de Radio Martí, una estació radiofònica de Miami que emetia a Cuba amb finançament nord-americà.