Conreà l’escultura i la ceràmica; es dedicà a l’ensenyament a l’Argentina, al Perú i a Alemanya, i escriví diverses obres teòriques, com Interpretación estética de la estatuaria megalítica americana (1962) i Quousque tandem (1963), on parla de l’esperit basc. Plàsticament, tingué com a preocupació fonamental la integració de l’escultura en espais arquitectònics mitjançant una gran simplicitat formal i una construcció rigorosa. Té monuments a Catalunya: l’escultura L'onada, a la seu del MACBA (1998) i Homenatge a Malevič (1999), al Parc del Nord de Terrassa. També és autor de poemes en basc. El 1988 rebé el premi Príncipe de Asturias. El maig del 2003, un mes després de la seva mort, s’inaugurà la Fundació Museu Jorge Oteiza a Altsasu (Navarra), que conté gran part de la seva obra (escultures i peces experimentals). També pòstumament (2004), el Museu Guggenheim de Bilbao organitzà una important retrospectiva de la seva obra.