Ha publicat diversos llibres, com Sense relambi (1932), Terraire nòu (1937), Chausida (1965) i Quatre cantadissas (1971), amb una llengua molt sòlida, un provençal que en ocasions es fa brutal. Girat d’esquena al Modernisme provençal, s’obrí al surrealisme. En lluita per una literatura popular i laica, Reboul fou també un animador de primer ordre amb lo Calen, organització que promou l’occitanisme a Marsella.