Treballà un any amb Karel van der Stappen, però es formà d’una manera pràcticament autodidàctica. Partí d’un realisme molt minuciós, sovint de tema social, però arribà a un simbolisme estilitzat i pur (Fontaine aux agenouillés, 1898), que hom ha relacionat amb les inquietuds estètiques del seu amic Maeterlinck. Retirat a Laethem-Saint-Martin (1899), esdevingué el líder de l’anomenada primera escola de Latem. Exponent destacat de tot un corrent de l’escultura europea oposada al naturalisme i l’impressionisme rodinià aleshores en voga, influí especialment a Alemanya, en particular damunt l’obra de Wilhelm Lehmbruck.