Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert. El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag (1980-83). En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern (regional) europeu (en coalició amb el SPD). El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excel·lents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat. Principal impulsor de la coalició de govern socialdemòcrata-ecologista sorgida de les eleccions del 1998, fou nomenat ministre d’afers estrangers, càrrec des del qual defensà la intervenció de l’OTAN als Balcans, la implicació alemanya en política exterior i la federalització de la UE. El 2002, en representació d’Els Verds signà el nou pacte de coalició de govern amb els socialdemòcrates, en el qual ocupà novament la cartera d’afers estrangers fins el 2005, quan el resultat de les eleccions generals determinà la seva sortida del govern. Al febrer del 2004 formalitzà, amb altres líders ecologistes, la constitució del Partit Verd Europeu.