Es traslladà a Madrid el 1921, on el 1930 es llicencià en dret. Durant els anys d’estudiant i els anteriors a la Guerra Civil Espanyola, freqüentà els ambients literaris de la Generació del 27. El 1929 publicà el seu primer recull poètic, Versos de retorno. En 1932 i 1936 anà a Cambridge, on conegué T.S. Eliot i on retornà, en esclatar la guerra. Hi exercí de lector de castellà fins el 1939, que retornà a l’Estat espanyol definitivament. Malgrat haver fugit de la zona republicana, el franquisme el considerat poc addicte, i per aquest motiu es refugià professionalment a la Sociedad de Estudios y Publicaciones del Banco Urquijo. Pertanyent a l’anomenada ‘generació del 36’, que, entre d’altres, incloïa Dionisio Ridruejo i Leopoldo Maria Panero, amb el qual havia fundat la Nueva Revista (1929-31), tant en la poesia com en la prosa sobresurten el sentit de l’equilibri i l’interès per la quotidianitat. Publicà, entre d’altres, els reculls poètics Sonetos de amor por un autor indiferente (1942), Cantos a Rosa (1954), Salmo (1970), Ardiente jinete (1984), Objetos perdidos (1997, Premio Nacional de Literatura 1998), Entre otros olvidos (2001), La voz que me llama.Valencia (2005), a més de diverses antologies, les proses Historias de Familia (1945), Las cosas del campo (1951), Las musarañas (1957), Antequera, norte de mi pluma (1977), El comendador (2006) i les memòries literàries Amigos y maestros (1992). El 2002 fou guardonat amb el Premi Reina Sofía de Poesía Iberoamericana.