Fill de Miguel Primo de Rivera, es llicencià en dret (1925) i en caure la Dictadura (1930) ingressà a la Unión Monárquica, des de la qual defensà l’actuació del seu pare. Candidat dretà a les eleccions del 1931, hi fou derrotat. Antiliberal i antimarxista, abraçà un nacionalisme tradicionalista i totalitari, influït pel feixisme italià. Col·laborà en la revista El Fascio. El 1933 fou elegit diputat i fundà l’agrupació política Falange Española, que es fusionà amb les JONS (1934). Aviat cap únic del partit, fou derrotat a les eleccions del febrer del 1936. Encarcerat el mes següent arran dels fets de violència del moment i traslladat a la presó d’Alacant, sostingué l’alçament del 18 de juliol. Condemnat a mort, fou afusellat.
Fou enterrat en una fossa comuna del cementiri d’Alacant i, posteriorment, traslladat en un nínxol (4 d’abril de 1939) i, al novembre, al monestir d’El Escorial. El març del 1959 fou traslladat al Valle de los Caídos, d’on, després d’una modificació de la llei de memòria històrica fou exhumat el 24 d’abril de 2023 i traslladat al cementiri de San Isidro (Madrid).