Participà en diverses conjuracions absolutistes des del 1820 i fou voluntari reialista. Se sumà als carlins, i el 1836 passà a Oñate, a la cort del pretendent, on anà reunint successivament els diversos ministeris del govern carlí fins arribar a ésser ministre universal el 1837. Continuà com a ministre d’estat fins que Maroto aconseguí la seva destitució (febrer del 1839). Emigrà a França i retornà a la Península el 1864. Els seus Diarios (1828-31) foren publicats en 1966-67.