Encapçalà el moviment poètic renovador de caire experimental dels anys vint que, des de la revista “Vanguardia”, s’apartà de la línia de Rubén Darío. Dels seus reculls destaquen Obrerismo y artesanía (1932), La muerte del hombre símbolo (1939), Reflexiones sobre la historia de Nicaragua (1962-67), Prosa (1972), Tres conferencias sobre la empresa privada y Epílogo en memoria de Joaquín Zavala Urtecho (1974), Paneles de infierno (1981), Conversaciones con Carlos (1986) i Líneas para un boceto de Claribel Alegría (1989), etc.