José Coronel Urtecho

(Granada, Nicaragua, 1906 — Los Chiles, Costa Rica, 1994)

Escriptor nicaragüenc.

Encapçalà el moviment poètic renovador de caire experimental dels anys vint que, des de la revista “Vanguardia”, s’apartà de la línia de Rubén Darío. Dels seus reculls destaquen Obrerismo y artesanía (1932), La muerte del hombre símbolo (1939), Reflexiones sobre la historia de Nicaragua (1962-67), Prosa (1972), Tres conferencias sobre la empresa privada y Epílogo en memoria de Joaquín Zavala Urtecho (1974), Paneles de infierno (1981), Conversaciones con Carlos (1986) i Líneas para un boceto de Claribel Alegría (1989), etc.