Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española (1751). A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat. Després de la pau d’Aquisgrà (1748) mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada. Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església.