José de Nebra

José Melchor Baltasar Gaspar Nebra Blasco
(Calataiud, Aragó, 6 de gener de 1702 — Madrid, 11 de juliol de 1768)

Músic aragonès.

Vida

Format inicialment a Calataiud amb el seu pare, José Antonio de Nebra Mezquita, amplià els estudis a Madrid, on pels volts del 1717 fou nomenat organista del monestir de Las Descalzas Reales, i el 1724, primer organista de la capella reial. El 1751 li fou conferit el càrrec de vicemestre de l’esmentada institució, com també el de vicerector del Colegio de Niños Cantorcicos. Amb Francesco Courselle (Corselli) tingué cura de refer l’arxiu de música religiosa per a la capella reial, i el 1753 redactà un interessant informe sobre els criteris pedagògics a seguir al Colegio de Niños Cantorcicos. El prestigi de Nebra feu que fos conegut fora de l’àmbit cortesà, especialment com a autor de música escènica, tant per a representacions de tema religiós (actes sacramentals i comèdies de sants), com de sarsueles “heroiques” i obres de caràcter simbòlic, així com d’encàrrecs especials de la cort. També conreà amb èxit la música de tecla, de la qual resten unes quantes obres força significatives de l’estil del darrer Barroc.

Des del seu nomenament com a vicemestre de la capella reial el 1751, abandonà la música teatral i es concentrà en la producció litúrgica i religiosa, de la qual s’han conservat una gran quantitat d’obres. Tant la producció teatral com la religiosa palesen, ultra l’evident diferenciació de funcions, un llenguatge que equilibra l’estructuració del darrer Barroc amb la gracilitat de l’estil galant, sàviament combinades en una mateixa personalitat artística. Tanmateix, en el transcurs de la seva obra s’entreveu tant la capacitat d’evolució d’un estil personal, lligat a la tradició hispànica, com el talent d’assumir amb propietat el llegat d’una música internacional que la seva posició a la cort li permetia de conèixer perfectament. Fou mestre de clavecí de l’infant Gabriel, càrrec que erròniament ha estat atribuït a Antoni Soler, el qual, al seu torn, fou gairebé amb tota seguretat deixeble de Nebra.

Obra

Música escènica

Prop de 60 obres escèniques, entre les quals: La vida es sueño, acte sacramental (1723; Calderón); El pintor de su deshonra, acte sacramental (1725; Calderón); De los encantos de amor la música es el mayor (1725); El valle de la zarzuela, acte sacramental (1727); Amor aumenta el valor (1728); Santa Catalina, mártir, acte sacramental (1730); No siempre el destino vence, si en su imperio Amor no domina (1730); Cumplir con amor y honor (1737); Andrómeda y Perseo, acte sacramental (1744; Calderón); No hay perjurio sin castigo (1747); El asombro de Salamanca (1747); La segunda esposa, triunfar muriendo (1750); En vano el poder persigue cuando la deidad protege (1750); El diablo mudo, acte sacramental (1750).

Música vocal religiosa

Prop de 100 obres religioses, entre les quals: prop de 20 misses amb acompanyament orquestral (In coena Dimini, 1747; Pro defunctis, 1758; Sic benedicam Domino, 1759; Misa de difuntos, 1765, etc.), 14 lamentacions amb acompanyament orquestral, 7 sèries de salms per a les Vespres, 2 sèries de magníficats, 7 obres en castellà, 10 Salve regina, 20 himnes, 13 responsoris