Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707. Fou comissari ordenador de finances (1707-11) i superintendent (1711-13) del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta. Fou intendent general de Galícia (1713-16) i de Catalunya (1716-17 i 1720-24), on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar (1720) a sancionar els qui no l’havien pagat. Hagué de convocar una assemblea de procuradors (un per cada sotsdelegació de la superintendència) que distribuís i moderés el cadastre (1723), tot i que pensà que això equivalia a retornar als catalans un cert grau d’intervenció en el control dels tributs. Mostrà interès pel progrés econòmic del Principat i proposà diverses fórmules de comerç amb Amèrica a través de Cadis, però quan les autoritats catalanes respongueren amb una petició de comerç directe amb Amèrica la petició no fou atesa.