Pertanyent a una nissaga biscaïna molt ben connectada amb la cort i amb l’alt comandament militar, l’any 1750 obtingué el grau de sotstinent al regiment d’infanteria de Múrcia, i posteriorment estudià a l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona (on des del 1700 tenia la seu), i obtingué el títol el 1763. Destinat a Mèxic (1764-68), hi exercí com a enginyer militar, i hi destacà com a cartògraf amb la direcció de l’elaboració de mapes del nord de Mèxic i del sud-oest dels Estats Units. Després de passar per Cadis i les Canàries, participà en el setge de Gibraltar (1779), on fou ferit, i fou ascendit a tinent coronel. El 1782 fou enviat a Menorca amb la flota hispanofrancesa que prengué l’illa als anglesos. Del 1782 al 1792 comandà el regiment d’Amèrica i dirigí l’acadèmia de cadets d’Àvila i les forces espanyoles enviades a la guerra de Crimea. El 1791 obtingué el grau de mariscal de camp i es posà al capdavant de la guarnició de Ceuta en la guerra del Marroc. El 1793 participà com a tinent general a la Guerra Gran, d’on el 1794 fou nomenat capità general a la mort del comte de La Unión. El 1795 derrotà els francesos a la batalla de Pontós, fita decisiva en el final de la guerra, conflicte en el qual impedí que la junta de diputats dels corregiments catalans es convertís en Junta de Govern del Principat. El 1797, com a inspector general d’artilleria i enginyers, fou nomenat capità general d’Extremadura, i el 1799, com a comandant general interí del cos d’artilleria, reorganitzà el cos, canvis que foren adoptats poc després de la seva mort. En declinar participar en la guerra de les Taronges contra Portugal (1801), fou expulsat de la cort i enviat a Sevilla, però poc després fou rehabilitat. El 1801 ingressà a l’orde de Calatrava i el 1803 rebé l’orde de Carles III.