Inicià l’exercici professional com a funcionari del cos d’enginyers de camins de l’estat destinat a Astúries fins el 1899, any que s’independitzà i s’establí com a contractista de construccions de formigó armat. Considerat el principal introductor de la tecnologia del formigó armat a l’Estat espanyol, el 1915 fundà la primera gran empresa contractista d’obres públiques, Compañía de construcciones hidráulicas y civiles, SA, coneguda com Hidrocivil. A partir de l’any 1918 exercí com a professor de l’assignatura Ponts de fàbrica i de formigó armat a l’escola d’enginyers de camins de Madrid, fins que es jubilà el 1931. El 1920 rebé l’encàrrec de la direcció general d’obres públiques de l’Estat espanyol de realitzar els Models oficials de ponts per a carreteres, camins veïnals i ferrocarrils. Fou mestre d’enginyers de gran renom, com Eduard Torroja i Josep Entrecanales. Algunes de les estructures que projectà i construí són el viaducte del Pino, els ponts de la Reina Victòria a Madrid, el de Maria Cristina i el del Kursaal a Sant Sebastià, el de Sant Telm a Sevilla i el pont penjant d’Amposta sobre l’Ebre.