Als anys quaranta s’instal·là a Madrid, on feu cartells per a cinemes. Després residí a París, Roma i Londres fins que s’instal·là definitivament a Nova York l’any 1949. Allí conegué els artistes de l’anomenada action-painting (Pollock, De Kooning, Kline, entre d’altres), amb els quals exposà i en el qual moviment ha estat sovint inclòs. Més enllà d’adscripcions, la seva obra presenta clares ressonàncies de les fonts populars andaluses, en l’encès cromatisme i la importància del negre. Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX, fou reivindicat els anys setanta com a pont entre Matisse i els expressionistes abstractes nord-americans.