Llicenciat en dret (1972), cursà també un màster de sociologia. El 1973 s’incorporà a Radiotelevisión Española, on fou director adjunt del departament d’audiències. També fou professor a la Universidad Complutense (1974-78 i 1980-83).
Començà la carrera política a Izquierda Democrática, el 1977 passà a la Unión de Centro Democrático i el 1983 al Partido Demócrata Popular, pel qual fou regidor de Madrid fins el 1986, que fou elegit diputat al Congrés per Coalición Popular. L’any següent renuncià a l’escó i es retirà temporalment de l’activitat política.
El 1987 fundà l’empresa Demoscopia, de sondeigs d’opinió, de la qual fou director fins l’any 2003. Fou també president de Sofres del 1994 al 2003. Aquest any passa al BBVA com a director adjunt. Representà aquesta entitat en la presidència de l’European Foundation for Quality Management (2003-05). Posteriorment presidí una consultora.
Reincorporat a la vida política al PP, el desembre del 2011, el nou president espanyol Mariano Rajoy el nomenà ministre d’Educació i Esports. Les mesures i l’orientació dutes a terme des d’aquest càrrec l’han enfrontat amb sectors molt diversos.
Precedida d’una declaració segons la qual calia “espanyolitzar els nens catalans”, el gener del 2012 presentà el projecte de la Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), que des de la Generalitat de Catalunya i amplis sectors del món educatiu català fou criticada com una invasió de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) i una liquidació de fet del sistema d’immersió lingüística vigent des del 1983. Foren també objecte de retrets a la seva actuació el decret de reforma universitària, l’intent de reintroduir els toros a Catalunya, la congelació del retorn dels Papers de Salamanca i l’augment de l’IVA cultural (mesura dictada des del Ministeri d’Hisenda), entre d’altres. El juny del 2015 fou rellevat en el càrrec per Íñigo Méndez de Vigo. De l’agost del 2015 al juny del 2018 fou representant espanyol a l’OSCE.