Era nebot del general Serrano. Es distingí en la revolució progressista del 1854. Anà com a observador a la guerra de Crimea (1855). Lluità a Àfrica (1859-60), i el 1868 es posà al costat del seu oncle en la Revolució de Setembre. Atacà els cantonalistes de Cartagena (1873-74) i els carlins a Catalunya, on ocupà Puigcerdà, i fou efímer capità general del Principat. Pel fet d’haver trigat a reconèixer Alfons II, fou apartat de l’exèrcit; però, rehabilitat, fou ministre de la guerra (1883). Amb Romero Robledo fundà el Partido Reformista (1887), de curta vida. Fou novament ministre de la guerra (1892-95) i cap del govern (1906). Publicà Cartagena. Memorias y comentarios sobre el sitio... (1877).