Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme. En 1871-72 fou el principal organitzador de la Federació Regional Espanyola de l’AIT a Aragó, i participà en el congrés de Saragossa d’aquesta associació. Fou un dels dirigents de la Insurrecció Cantonalista a Cartagena (1873), i s’exilià a París. Tornà el 1881 a Espanya, i exercí de mestre a Sabadell i a Sallent. A Sabadell dirigí, en 1884-86, Los Desheredados, periòdic que assolí una gran difusió. Després, hom l’implicà en el procés de Montjuïc (1896). Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la vaga general durant els primers anys del s. XX. Publicà diferents obres: La aurora. Catecismo de la república democrática federal (1882), El botón de fuego (1902), etc. Posteriorment emigrà a Amèrica.