Creà el Teatro Íntimo (1948) i destacà pels seus muntatges d’autors clàssics i contemporanis, recreant difícils textos de Ramón María del Valle-Inclán, Federico García Lorca o Rafael Alberti. Fou director del Teatro Nacional María Guerrero, del Centro Dramático Nacional i del laboratori d’actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. El seu últim muntatge, La dama duende, de Calderón de la Barca, s’estrenà pòstumament, poques setmanes després del seu suïcidi. Fou guardonat tres vegades amb el Premio Nacional de teatre, el premi de la Crítica de Barcelona i el premi Maite, entre d'altres, i rebé la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts (1989).