Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic: Asignatura pendiente (1976), Solos en la madrugada (1977), Las verdes praderas (1979), Alfonso Sánchez (1980, curtmetratge), El crack (1981), Volver a empezar (1982, Oscar a la millor pel·lícula estrangera), i El crack II (1983). Posteriorment dirigí Asignatura aprobada (1987) i la sèrie televisiva Historias del otro lado (1990). Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna (1994), enèsima versió de l’obra teatral homònima de Gregorio Martínez Sierra, La herida luminosa (1996), El abuelo (1998), You're the One (2000), Historia de un beso (2002), Tiovivo c. 1950 (2004) i Ninette (2005), Luz de domingo (2007) i Sangre de Mayo (2008), la seva obra més ambiciosa, basada en el relat de la guerra contra Napoleó a partir dels Episodios nacionales de B. Pérez Galdós.