Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario. Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas. En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana, d’E. Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols. Obtingué renom amb L. Garcia Berlanga (Novio a la vista, 1954; Los jueves, milagro, 1957, Plàcido, 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962; El verdugo, 1963; ¡Vivan los novios!, 1970) i Marco Ferreri (El pisito, 1959; El cochecito, 1960), de les sàtires dels quals fou un dels intèrprets més assidus amb personatges còmics o tragicòmics propers a la caricatura. Actuà també a les ordres de J. M. Forqué (Atraco a las tres, 1962), P. Lazaga (Martes y trece, 1962), i F. Palacios (La familia y... uno más, 1965), entre d’altres. Posteriorment donà vida també a personatges més complexos i menys histriònics. D’aquesta segona etapa són, entre d’altres, Peppermint frappé (1967), de C. Saura; El bosque del lobo (1971, premi Sant Jordi 1972), de P. Olea; Mi querida señorita (1971), de J. de Armiñán; La prima Angélica (1974), de C. Saura; La ciutat cremada, (1976, on interpretà els papers d’Antoni Gaudí i d’Enric Prat de la Riba), d’A. Ribas; La escopeta nacional (1977), de L.G. Berlanga; La verdad sobre el caso Savolta (1980), d’A. Drove; La colmena (1982), de M. Camus; ; Akelarre (1984), de P. Olea; Moros y cristianos (1987), de L. Garcia Berlanga, El rey del mambo (1989), de C. Mira; Esquilache (1989), de J. Molina; El juego de los mensajes invisibles (1991), de J. Pinzás; Fuera de juego (1991), de F.F. Gómez; Los gusanos no llevan bufanda (1991), de J. Elorrieta; El llarg hivern (1992), de J. Camino; Memorias del ángel caído (1997), de D. Alonso; Torrente 2: misión en Marbella (2001), de S. Segura; El oro de Moscú (2003), de J. Bonilla; Luna de Avellaneda (2004), de J. J. Campanella i ¿Y tú quién eres? (2007), d’A. Mercero. Actuà també en telefilms, de les quals sobresurt La cabina (1972), d’A. Mercero. Medalla d’Or de les Belles Arts (1985), el 2005 rebé un premi Goya honorífic i el 2007 un Fotogramas de Plata a la seva trajectòria.