Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on també fou director del departament homònim. És el director de l’arxiu històric de la Fundació Rafael Campalans, dedicat a recollir els fons documentals de la història del socialisme català. També ha format part de la direcció de la revista d’història L’Avenç (1993-99), i actualment n'és el conseller editorial. Ha escrit diverses obres, especialment sobre el moviment obrer i socialista català, entre les quals Els orígens del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1930-1936) (1977), Història gràfica del moviment obrer a Catalunya (1989), Condicions materials i resposta obrera a la Catalunya contemporània (1992), Rojos contra Franco. Història del PSUC, 1939-1947 (2002) i, juntament amb Gabriel Pernau, Les veus de la presó. Històries viscudes per 36 lluitadors antifranquistes (2003).