De família humil, fou nomenat comte de San Luis. Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes: millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real. També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors. Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada (28 de juny de 1854). Ja era, però, impopular a les Corts per la quantitat de projectes que hi presentà i per la feina que pretenia que fessin els diputats. Fou ambaixador a Roma i presidí les darreres corts d’Isabel II.